divendres, 21 de desembre del 2012

Oració composta. Subordinada substantiva. Francesc Claramonte. 4ESOB

Ací teniu el treball per a les vacances. A) Activitats 15 i 16 de la pàg. 53 de Gesmil 4, i B) Els següents exercicis. Espere que gaudiu amb els entrevicolls de les oracions compostes. Bones festes.

 
EXERCICI 1:
Analitza sintàcticament les oracions compostes següents indicant la funció de la subordinada en relació a la principal:

1.   És impressionant que l’home hagi arribat a la Lluna.
2.   Cada dia em recorden que els haig de portar d’excursió.
1.      Preguntar no és ofendre.
2.      Tots els qui el veien es pensaven que s’havia tornat boig.
3.      Em sembla malament que hi vagis tan tard.
4.      En aquells magatzems, aquella tarda, donaven un regal segur a qui hi entrava.
5.      Durant l’hivern, aquella carretera no era arreglada pels qui se n’havien d’ocupar.
6.      Després d’una assemblea tensa, el van obligar que presentés la dimissió.
7.      Ens va perjudicar molt que s’hagués cremat el bosc aquell estiu.
8.      Digues que vingui qui vulgui.
11. Qui dia passa any empeny.


EXERCICI 2:

Substitueix els sintagmes nominals de les oracions següents per subordinades substantives:

1.      Espero una solució ràpida.
2.      Tothom confiava en l’arribada dels bombers.
3.       M’agradaria la casa pintada de groc.
4.       Presentaran el producte als interessats.
5.       Va guanyar el més preparat.
6.       El projecte va ser acabat en dos dies pels aspirants a la plaça d’arquitecte municipal.
7.    Estava segur de la derrota.



Identifica les subordinades substantives i indica’n la funció sintàctica.
·        Els va sorprendre que fos tan hipòcrita.
·        Es penedia d’haver-ho fet.
·        No pensen mai en els qui la ballen magra.
·        Has vist què ens han dut?
·        Ens ha comentat que avui ella no hi era.
·        No hem oblidat els qui ens han ensenyat tant.
·        Mai no sabràs de quin peu calça.
·        Es van oblidar de donar-li les gràcies.
·        Us faria il.lusió venir al teatre amb nosaltres?
·        Encara no hem entès què ens ha dit.


Identifica les subordinades substantives i indica’n la funció sintàctica.
·        Ella és qui millor ho sap.
·        Es queixava que no li ho haguessin advertit.
·        M’espanta conèixer tants detalls dels fets.
·        La Mercè és qui millor escriu.
·        Li sap molt greu que no vingueu.
·        No estava gens contenta del que havíeu fet.
·        No us adonàveu que jugàveu amb foc.
·        Estan cansats que tothom els maltracti.
·        No valia la pena d’encaparrar-s’hi tant.
·        La Meritxell diu que no hi està pas d’acord.


Corregeix les frases que siguin incorrectes.

a)      Hem de contribuir a que tot vagi bé.
b)      Tots s’indignaren en saber que era veritat.
c)      El pressentiment que tot estava perdut va enfonsar la moral de l’equip.
d)      Desitgem es trobin bé de salut.
e)      Sembla que trobin gust a turmentar-la.
f)        La seva especialitat consisteix a llepar segells.
g)      Havia posat tot el seu interès tant en el conreu de les facultats lògiques com en augmentar les seves habilitats parapsicològiques.
h)   La presidenta es complau en comunicar-vos la nova adreça

dimarts, 4 de desembre del 2012

Accentuació i dièresi. Francesc Claramonte. 4 ESOB


EXERCICIS
1. Separeu en síl·labes les paraules següents:

progressiu, separació, accionar, llanterner, il·lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia, córrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setciències, guitarra, aquell, motle, excel·lent, papallona, orgue, reina, horitzó, lleó, missió, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratolí, accionar, lingüístic, escriure, mai, caça, pallissa, il·legal, peix, restriccions, substantiu, veïna, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorpí, benaventurat, síl·laba, xarxa, retaule, veig.

 
2. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuació:

La Silvia arriba. Que t’ha passat?, el rostre candoros, que has fet?
 En veure-la, la Natalia se’n va penedir. M’ho promets, que no diras res a Lluis?, m’ho jures?, repeti la Natalia. T’ho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.
Montserrat Roig, El temps de les cireres


3. Han desaparegut els accents d’aquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no t’apetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap d’un moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen l’esglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la façana de l’edifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar l’atencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.
Joaquim G. Caturla, La casa de les flors 


 
4. Poseu accent o dièresi en les paraules que en necessiten:
raim        empudeint    Biscaia    fluidesa      Marraqueix   obeiria
linguistic taut              arruinar   aillament    megalit          aillar
roi           traidor         Raul         Ucraina      obeieu           paisos
egoista    suicidi          ruina        Himalaia    creiem          podium
proisme   ensaimada   obeix        oboe           proteina       beneir
seua        trait              diurn        fruita           reinstaurar   seduida
suissa     agraiment     elit           homogeneitat dioptria    enquesta

5. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent:
El forat de la capa d’ozo sobre l’Antartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en l’actualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa d’ozo ha disminuit un 60% en relacio amb l’espessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en l’edicio d’ahir la revista britanica Nature.
Aquesta es la conclusio d’una serie d’analisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozo, el 1985. «Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es l’acceleracio de l’engrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys», afirma Shanklin.




dimecres, 28 de novembre del 2012

El text instructiu. Francesc Claramonte. ESO2B



Ací teniu el vídeo "Canelons de pollastre rostit a l'ast" de La cuina de l'Isma. Aquest vídeo us servirà per a realitzar el text instructiu.
Bon profit!

 http://www.tv3.cat/videos/206439147





dimarts, 13 de novembre del 2012

El Realisme i el Naturalisme en català. Francesc Claramonte. 4t ESOB

Realisme i Naturalisme

La literatura del segle XIX va plasmar els canvis produïts per la industrialització i l’ascens de la burgesia. Finalment, després de segles de ruptura amb la tradició narrativa de l’edat mitjana, la literatura catalana aconseguia el reconeixement del públic lector. Una de les figures més emblemàtiques del realisme va ser Narcís Oller.
A mitjan segle XIX, a França, els intel·lectuals anhelaven vincular l’art amb la realitat. El realisme era una reacció contra l’idealisme romàntic, impulsada pels fills de la revolució burgesa del 1830, que es va estendre per tot Europa al llarg del segle. A Catalunya, però, no va arribar fins a la dècada dels vuitanta i noranta. Els escriptors francesos Balzac i Stendhal van establir les bases del nou corrent. Per ells, l’art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps. El millor gènere per fer-ho era la novel·la, ja que els permetia copsar i analitzar l’entorn utilitzant la raó i evitant sentiments i emocions. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món. Els arguments se centraven en la realitat social, política i econòmica de l’eclosió de la revolució industrial i de la puixança de la burgesia. Els escriptors maldaven per trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud, malgrat que no sempre ho aconseguien. L’afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l’anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d’un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat.
Cada país, però, tenia peculiaritats. Les condicions socials, econòmiques i culturals eren diverses i el realisme prenia formes diferents. Els francesos Balzac, Stendhal i Flaubert, l’anglès Dickens, els russos Dostoievski i Tólstoi i els espanyols Pérez Galdós, Valera, Pereda i Pardo Bazán van ser els autors més destacats del panorama europeu. A Catalunya, el moviment realista no va tenir gaire incidència. El mercat lector s’havia consolidat i, per tant, van arribar els autors realistes europeus en forma de traduccions, però hi havia manca de plomes autòctones. El problema de Catalunya era que la creació narrativa en català s’havia interromput després de l’edat mitjana, el català no s’ensenyava a l’escola i la normativa lingüística va ser inexistent fins a l’aparició, al segle XX, de l’obra de Pompeu Fabra. Encara quedava un llarg camí per recórrer fins a arribar a una certa normalitat.
El repte era crear un llengua apta per a la novel·la moderna. Els escriptors van explorar, al llarg del segle XIX, les fórmules literàries de la novel·la romàntica, el fulletó i el costumisme. Però aquesta fràgil tradició iniciada amb ‘L’orfeneta de Menargues’ (1862), d’Antoni de Bofarull, que va comptar amb l’aportació de novel·listes singulars com Martí Genís i Aguilar, que amb ‘Julita’ va incorporar per primera vegada la realitat concreta com a matèria novel·lable, o Gaietà Vidal i Valenciano, no era prou sòlida per assimilar el pas a la novel·la realista. La catalana, doncs, tenia moltes limitacions i no va poder assumir els principis del realisme europeu. Amb tot, hi va haver excepcions. Un nucli reduït d’autors, format pel novel·lista Narcís Oller i els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, va abraçar el nou corrent. La seva narrativa, però, també estava influïda pel naturalisme, que a Catalunya mai es va considerar un corrent diferenciat del realisme. 
El naturalisme l’havia impulsat l’escriptor francès Émile Zola i a Catalunya els ambaixadors van ser els crítics Yxart i Sardà. Per ells, aquesta era una opció de modernitat i pretenien adaptar l’art al moment històric i introduir a Catalunya els corrents literaris vigents a Europa. El naturalisme francès es basava en les teories científiques i filosòfiques de l’època i plantejava una visió materialista i determinista del món. Pels naturalistes, l’ésser humà no era lliure, perquè el destí li venia marcat per herència biològica. D’altra banda, les pressions socials condicionaven la trajectòria vital. Per les pàgines de les novel·les naturalistes desfilaven personatges de tota condició social, amb tares de tot tipus i trastorns mentals, o marcats per l’addicció a l’alcohol. A diferència dels naturalistes francesos, però, els catalans van negar el determinisme i van eludir usar la novel·la com a eina d’utilitat social regeneracionista, un esperit que seria recuperat pels modernistes.
El naturalisme de Zola va tenir una gran influència en la figura de Narcís Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana. Fins i tot, l’escriptor francès escriuria el pròleg de la traducció francesa d’un dels grans èxits d’Oller, ‘La papallona’. Sens dubte, Oller va ser el novel·lista més important de la literatura catalana de l’època i va fer una important aportació a la novel·la realista europea. La seva obra va recol·locar la novel·la catalana en la tradició i amb la traducció de novel·les com ‘La papallona’ o ‘L’escanyapobres’ va obtenir un ressò internacional en el seu temps comparable al de Verdaguer, en poesia, i al de Guimerà, en teatre.



dijous, 8 de novembre del 2012

Contes per telèfon de Gianni Rodari. Francesc Claramonte 1r ESOB

Demà és l'examen de lectura del recull de contes de Gianni Rodari i estic segur que després de llegir-lo us heu plantejat preguntes com aquestes. 
- Per què es diu contes per telèfon?
- Quins personatges es repeteixen?
- Hi ha lloc per a l'humor i la fantasia?
...

dimarts, 6 de novembre del 2012

Mercè Rodoreda. Francesc Claramonte. 2n Batx.

Perquè la lectura de La plaça del Diamant de la Rodoreda se us faça més agradosa, us afegesc tres enllaços. El primer respon a la pàgina que té a la UOC. El segon fa referència a la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el tercer és una proposta de lectura del xtec. A la foto, l'autora somriu de saber-se estimada pels lectors de batxillerat.

http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra.php

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diamant/index.htm



divendres, 26 d’octubre del 2012

Esquema del'oració composta. Francesc Claramonte. 4ESOB

Ací teniu un esquema de l'oració composta


dijous, 25 d’octubre del 2012

Exercicis d'oracions compostes coordinades i juxtaposades.

EXERCICIS
1. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.

1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.

2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.

3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.

4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.

5. No canta, destrossa les orelles.

6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.

7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.

8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.



2. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.

2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba als seus pares.

3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.

4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.

5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.

6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan allunyat.

7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la Carme.

8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.

9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Les funcions sintàctiques en l'oració simple. Francesc Claramnte.4ESOB.


LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES EN L'ORACIÓ SIMPLE

· ÍNDEX

· 1. SUBJECTE

· 2. PREDICAT 2.1. COMPLEMENT DIRECTE 2.2. COMPLEMENT INDIRECTE 2.3. ATRIBUT 2.4. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL 2.5. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL 2.6. COMPLEMENT PREDICATIU



· SUBJECTE ● la concordança ● En català el subjecte ha de concordar en persona i en nombre amb el verb. Els nois realitzaren la tasca ràpidament. El noi realitzà la tasca ràpidament.

· PREDICAT El predicat està format per un verb + els complements verbals que són: a)Complement directe (CD) b)Complement indirecte (CI) c)L'atribut (Atr.) d)Complement circumstancial (CC) e)Complement predicatiu (C.Pred.) f) Complement de règim verbal (CRV)

· COMPLEMENT DIRECTE (CD) ● Complement obligatori de molts verbs. És un SN que expressa l’entitat sobre qui recau l’acció expressada pel verb. ● Per saber si un SN és CD s’ha de realitzar la substitució pronominal: SN det. → EL, LA, ELS, LES Envia l'article a la revista. L'envia a la revista. SN indet → en Van trobar bolets. En van trobar. SN neutre (això, allò, res, or. sub.) → HO Em va dir allò. M’ho va dir.

· COMPLEMENT INDIRECTE (CI) ● Té forma de S.Prep. que comença per la preposició a o per a i designa el destinatari de l’acció expressada pel verb. ● Per saber si un S.Prep. és CI s’ha de realitzar la substitució pronominal: S.Prep [sing] → LI Compra una camisa al pare. Li compra una camisa. S.Prep. [pl] → ELS Compra una camisa als pares. Els compra una camisa

· L'ATRIBUT ● Complement obligatori requerit pels verbs ser, estar, semblar i paréixer. També d'altres verbs com esdevenir, romandre, tornar-se... L’atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment té forma de S.Adj. o SN, però també pot ser un S.Prep.: S.Adj: La Mireia està boja. SN: El Robert és el metge de la vila. Sprep: Aquesta peça sembla de goma. La camisa és de Caixmir ● Substitució pronominal: Atr. det (SN det) → EL, L, ELS, LES El Robert l'és. Atr. indet. → HO La Mireia ho està.

· COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL ● El complement circumstancial és un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l’acció (temps, lloc, manera, quantitat…). ● Pot fer aquesta funció el S.Adv. però també el SN o el S.Prep: S.Adv: L’aeronàutica es desenvolupa ràpidament. SN: Farem la pel·lícula aquest mes. S.Prep: Desa els bolígrafs al calaix ● El complement circumstancial se substitueix pel pronom feble HI quan és un CC de manera o introduït per qualsevol prep. que no siga de. Ex. Viuen a la Vall d'Uixó. Hi viuen. Quan es tracte d'un S.Prep. introduït per de llavors se substituirà pel pronom feble EN. Ex. Perot va fugir d'ací. Perot en va fugir.

· COMPLEMENT PREDICATIU ● El complement predicatiu és un complement optatiu que modifica el subjecte o el CD. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar. ● Fan aquesta funció els S.Adj i els SN. La Irene es vesteix molt extremada ● El complement predicatiu se sol substituir pel pronom feble hi. Ex. La mainada corria esverada. Hi corria

· COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL ● És un complement obligatori exigit per certs verbs. ● Té la forma de S.Prep., ja que la preposició que acompanya és necessària perquè tinga sentit. Les preposicions més habituals són a, de, en, per i amb. Sovint pensava en la seua mala sort. ● substitució pronominal. Se substitueix per EN si està construït amb la preposició de: Es preocupen dels problemes del barri. Se’n preocupen . Se substitueix per HI en la resta de preposicions: Els amenaçava amb el bastó. Els hi amenaçava.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Oda a La pàtria. Francesc Claramonte. 4tESOB.

Heus ací l'oda d'Aribau,

La pàtria

(I)



A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;

O serras desiguals, que allí en la patria mia

Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia

Per lo repos etern, per lo color mes blau.


Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,

Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,

Guaytats per un forat la tomba del Jueu,

E al mitg del mar immens la mallorquina nau.



(II)



Jo ton superbe front coneixia llavors,

Com coneixer pogués lo front de mos parents;

Coneixia també lo só de los torrents

Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.



Mes arrancat després per fals perseguidors

Ja no conech ni sent com en millors vegadas:

Axi d´arbre migrat á terras apartadas

Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.



(III)



¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort

A veurer de mes prop las torres de Castella,

Si'l cant dels trovadors no sent la mia orella,

Ni desperta en mon pit un generos recort ?



En va á mon dols pais en ales jo'm trasport,

E veig del Llobregat la platja serpentina;

Que fora de cantar en llengua llemosina

No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.



(IV)



Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis

Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,

La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,

Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.



Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis

Per estranya regió l´accent natiu, no plora;

Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,

Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.



(V)



En llemosí soná lo meu primer vagit,

Quant del mugró matern la dolça llet bebia;

En llemosí al Senyor pregaba cada dia,

E cántichs llemosins somiaba cada nit.



Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,

En llemosi li parl, que llengua altra no sent,

E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,

Puix surten mas rahons del centre de mon pit.



(VI)



Ix,doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

Que puga l'home en cor gravar la mà del cel

Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.



Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria

E passe per ta veu son nom e sa memòria

Als propis, als estranys, a la posteritat.



diumenge, 17 de juny del 2012

Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Francesc Claramonte. 1r de Batx.

Per a tots aquells que us esteu llegint Vida privada, cliqueu en el següent enllaç que us portarà a un article que esmenta els elements fonamentals de l'obra i a una entrevista feta a Joan de Sagarra fill de l'autor.

Article sobre Vida privada

dimecres, 6 de juny del 2012

Oracions amb SE. Francesc Claramonte. 1r de Batx.

Digueu si el pronom SE fa que l’oració sigui impersonal, passiva, reflexiva, recíproca o, simplement, el verb és pronominal:

La Maria i en Pere es truquen cada dia.

En Joan es dutxa cada matí.

Els germans es discuteixen sovint.

Aquests problemes es discuteixen cada any.

Es corre massa per la carretera.

Es miren com dos enamorats.

Es posen nerviosos quan tenen un examen.

Es va empassar un pinyol d’oliva.

Es compra massa en aquesta societat de consum.

S’han confirmat els rumors sobre el seu embaràs.

Es va enamorar d’aquell actor de cine americà.

Es recorda sempre del viatge de l’any passat.

Es venen solucions màgiques per aprovar.

No s’avenia amb el seu germà.

Es reflexiona poc sobre el passat.

dimarts, 22 de maig del 2012

Lectura: L'últim home que parlava català. 4t ESO Francesc Claramonte

Us afegesc com a enllaç l'entrevista feta a Carles Casajuana per part del diari electrònic Vilaweb.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Recuperacions de les lectures. 1r de Batxillerat. Francesc Claramonte

Els exàmens de recuperació de les lectures: Romeu i Julieta de William Shakespeare i Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos de Joan-Lluís Lluís es realitzaran en tornar de les vacances de Pasqua. El primer dia de classe situarem la data per fer les proves. Espere que gaudiu de la relectura d'aquestes dues obres durant la Pasqua.

dimecres, 29 de febrer del 2012

Examen de la lectura: Camí de sirga. 4tB. Francesc Claramonte

Per a tots aquells que reviseu el blog el dia d'abans de l'examen, ací teniu una xicoteta ajuda. Us he penjat a la part de vídeos musicals la cançó de Mazoni Tots Sants. Escolteu-la i reflexioneu. Si en treieu la clau no tindreu cap problema per entrendre la novel·la del Moncada.

divendres, 17 de febrer del 2012

Jesús Moncada. 4t ESO Francesc Claramonte i Carme Duato

A tots aquells que estigueu gaudint amb la lectura de Camí de sirga, us hem afegit un enllaç a la part de literatura perquè pugueu aprofundir en l'obra i l'autor.