dijous, 17 de desembre del 2015

Activitats per a les festes de Nadal. 3r ESO.


Enllaç a través del qual podreu accedir a les activitats que heu de realitzar durant les festes de Nadal. El treball consisteix a llegir tota la part teòrica que s'hi presenta i després fer-hi totes les activitats. Recordeu que 1) per a treballar les activitats correctament cal descarregar el document i imprimir-lo i 2) només s'ha de treballar el primer apartat: L'oració.


Enllaç:

dijous, 26 de novembre del 2015

Llista de modismes amb LO neutre. 2n ESO

Ací teniu un enllaç per consultar la llista de modismes amb LO neutre. Tingueu en compte que aquesta llista us servirà per adquirir estructures lingüístiques pròpies.

Enllaç
http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=947#947

dimarts, 24 de novembre del 2015

dilluns, 23 de novembre del 2015

Mercè Rodoreda retorn de l'exili. 2n de batxillerat


Fragment del dossier el gust de la lectura de l'any 2008-09 dedicat a l'obra de Mercè Rodoreda. A més també teniu l'enllaç que us portarà a aquest dossier de títol prou engrescador (Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa) per poder construir el vostre text sobre l'ítem 3 de literatura del temari. 

PRESÈNCIA A DISTÀNCIA

La ratlla dels seixanta marca amb força una línia divisòria en la societat catalana immersa en la llarga nit del franquisme. La dictadura persisteix, la repressió no afluixa, però l’evolució social, els canvis econòmics i el desig de ser més reconeguts a Europa obliguen el règim a maquillar-ne les formes. L’arribada massiva del turisme, els plans de desenvolupament, els corrents migratoris vers Europa augmenten el nivell econòmic i determinen un canvi social. Mentre, la dictadura es consolida.
La literatura es fa ressò d’aquests canvis. La mort de Carles Riba (1959) suposa la defenestració del simbolisme com a corrent poètic hegemònic. La publicació, l’any següent, de tres títols importants, Pell de brau (Salvador Espriu), Vacances pagades (Pere Quart) i Da nuces pueris (Gabriel Ferrater), inicia el camí vers un cert realisme, «el realisme històric». La mort de Josep Maria de Sagarra (1961) implica la desaparició de la figura i de la dramatúrgia que han dominat l’escena catalana des dels anys trenta. El premi de poesia canvia de nom i l’antic Salvat-Papasseit passa a dir-se Carles Riba. I el mateix s’esdevé en el camp de la narrativa, que veu substituït el premi Joanot Martorell per un de creació nova, el Sant Jordi.
Els canvis incideixen en l’actitud dels exiliats, que es van fent a la idea de la permanència de la dictadura i, de retop, es replantegen les actituds. A partir de la segona meitat de la dècada dels cinquanta i, sobretot, al llarg dels seixanta, s’inicia un degoteig de retorns esglaonats de bona part dels escriptors residents a Amèrica: Joan Sales, Pere Calders, Tísner, Xavier Benguerel, Agustí Bartra i Anna Murià…
Per motius familiars, Mercè Rodoreda realitza, des del 1948, viatges a Barcelona. L’atmosfera de la ciutat, ocupada, grisa, sotmesa, tan lluny d’aquella Catalunya catalana del meu temps que tan sovint evoca, la decep. La Rodoreda resta, amb Armand Obiols, a l’estranger. Tanmateix, la situació exigeix canvis d’estratègia i la Rodoreda, absolutament desconeguda per les generacions noves, decideix participar a «distància» en la vida literària del país.
Les estades cada cop més allargades de l’Obiols a Viena, que li deixen temps lliure, el fet d’haver resolt problemes greus de salut que pràcticament li havien paralitzat el braç i una certa eufòria personal, fan que Mercè Rodoreda torni a escriure amb regularitat. Aquests anys, el tombant dels seixanta, corresponen a un dels moments més brillants i més creatius de l’autora. Animada pels èxits aconseguits amb el relat breu, s’engresca amb la construcció de novel·les. Simultàniament, té obertes quatre línies de producció: Jardí vora el mar, La plaça del Diamant, La mort i la primavera, i un esbós de Mirall trencat. L’any 1959 es presenta amb Una mica d’història al darrer Joanot Martorell, original que el jurat desestimà i publicat pòstumament sota el nom de Jardí vora el mar. L’any següent hi torna, amb La Colometa.


Ferran Gadea: Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa. El gust per la lectura (curs 2008-09) p.22-23

ENLLAÇ:

dilluns, 9 de novembre del 2015

El text instructiu. 2n ESO A-B-C-D

Maires o abadegets marinats i fregits. recepta del programa Cuina per a solters de l'Isma Prados de TV3. Aquest programa us ajudarà a practicar el text instructiu. La recepta comença al minut 4'14.

https://www.youtube.com/watch?v=3vKTp8_orvs 

dijous, 8 d’octubre del 2015

dijous, 1 d’octubre del 2015

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. 2n Batxillerat.

Hola i bona lectura a tothom.
Perquè pugueu reflexionar i gaudir al màxim de l'obra de la Rodoreda us afegesc una guia de lectura feta per a alumnes de Batxillerat. Aquesta guia només té sentit si prèviament heu llegit la novel·la. Cal assenyalar també que  per poder entendre allò que us diu l'obra fóra interessant treballar: a) els apartats de la guia que fan referència al context cultural i literari i b) l'ítem tercer de literatura del vostre dossier. (La producció literària de M. Rodoreda  i la novel·la psicològica)


http://www.edu365.cat/batxillerat/versals/diamant/index.html

dijous, 17 de setembre del 2015

Benvinguts a l'IES Botànic Cavanilles. Departament de Valencià: Llengua i Literatura.

El departament de Valencià: Llengua i Literatura us dóna la benvinguda als alumnes d'ESO i Batxillerat en aquest nou curs 2014-2015.
Esperem i desitgem que aquest any feu servir el nostre blog com una eina suplementària  per aconseguir de superar els objectius de la matèria. Ací tindreu tot un seguit d'activitats i d'enllaços que pensem que podran ser útils per al vostre aprenentatge.

dijous, 14 de maig del 2015

dimecres, 6 de maig del 2015

L'obra de Joan-Francesc Mira. Francesc Claramonte. 2n Batxillerat.

Per poder treballar l'obra de Mira ací us penge un enllaç on trobàreu, a més d'una tria de textos de tots els gèneres que ha conreat, articles  fets per especialistes en la seua obra que en fan una anàlisi profunda d'aquest gran intel·lectual.

http://www.joanfmira.info/general/portada.php

dijous, 23 d’abril del 2015

dimecres, 15 d’abril del 2015

DIA DEL LLIBRE


El 23 d'abril, dia de Sant Jordi és la data en la qual la nostra cultura commemora l'escriptura. Des de fa uns quants anys al nostre centre realitzem una activitat per donar-hi el valor que es mereix.
Com ja sabeu l'activitat consisteix en un intercanvi de llibres entre tota la comunitat educativa. Per això i com cada any us demanen que participeu aportant-hi aquells llibres que no necessiteu o creieu que poden servir a algun altre lector.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Els bohemis i els dandis. Literatura Universal

Els bohemis i els dandis.

Els bohemis eren artistes que menaven una vida precària i desordenada, i creien estar deslligats de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burgesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excel·lència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat. Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès. Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint un autèntic marginat, d’existència tràgica, que tenia poc a veure amb la visió suavitzada donada per Henri Murger a la novel·la Scènes de la vie de bohème (1848). Als Països Catalans, l’aparició dels bohemis coincidí en bona part amb el Modernisme.

Els dandis eren homes que vestien amb gran elegància. Intel·ligents i inquiets representaven la modernitat del segle XIX. Es tractava d'un moviment (dandisme) que estigué immers en la critica a la societat burgesa. De fet, la posa en la manera de vestir i la seua sorna i ironia caldria considerar-la una mena de rebel·lia contra aquesta classe social. El moviment tingué vitalitat a les grans ciutats com París o Londres i des d'allí s'exportà cap a altres ciutats d'Europa. Hom considera que el dandisme començà a diluir-se a partir de la la Guerra francoprussiana (1870-71).

dimarts, 17 de març del 2015

Les quatre grans cròniques. Francesc Claramonte 3r ESOA

Enllaç de l'xtec per saber més sobre les cròniques medievals catalanes.

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/

dilluns, 16 de març del 2015

Emile Zola i l'Afer Deyfrus. Literatura Universal.

Resum al blog de la revista Sàpiens de l'Afer Deyfrus ocorregut durant la Tercera República a l'estat francès. A més de fragments del famós article (carta al president de la república) d'Emile Zola "Jo acuse" publicat el 13 de gener de 1898 en el periòdic L'aurora. Arran de la publicació de l'article nombrosos intel·lectuals francesos de l'època (Anatole France, Claude Monet o Marcel Proust) van signar una petició a favor de la revisió del procés. Hom ha considerat aquest article com una prova de la influència que l'intel·lectal modern começa a tenir dins la societat.

«(J'accuseAcuso el tinent-coronel Armand du Paty de Clam d'haver estat l'obrer diabòlic de l'error judicial, inconscientment, vull creure, i d'haver defensat aleshores la seva obra nefasta, d'ençà fa tres anys, per les maquinacions més estrafolàries i més culpables.»
  • «Acuso el general Mercier d'haver estat còmplice, almenys per feblesa d'esperit, d'una de les majors iniquitats del segle.»
  • «Acuso el general Billot d'haver tingut entre les mans les proves segures de la innocència de Dreyfus i d'haver-les amagat, esdevenint culpable d'aquest crim de lesa-humanitat i de lesa-justícia, amb un objectiu polític i per salvar l'estat major compromès.»
  • «Acuso el general de Boisdeffre i el general Gonse d'haver estat còmplices del mateix crim, un sens dubte per passió clerical, l'altre potser per aquest esperit de cos que fa dels despatxos de la guerra un indret inatacable.»
  • «Acuso el general de Pellieux i el comandant Ravary d'haver fet un report malvat, amb informació de la més monstruosa parcialitat, del que tenim, pel que fa al segon, un imperible monument d'ingènua audàcia.»
  • «Acuso els tres experts en cal·ligrafia, els senyors Belhomme, Varinard i Couard, d'haver fet informes mentiders i fraudulents, llevat que un examen mèdic no els declari atesos d'una malaltia de la vista i del judici.»
  • «Acuso els despatxos de la guerra d'haver portat a la premsa, particularment al L'Éclair i a L'Écho de Paris, una campanya abominable, per desorientar l'opinió i cobrir la seva culpa.»
  • «Acuso finalment el primer consell de guerra d'haver violat el dret, condemnant un acusat sobre una prova que continuava sent secreta, i acuso el segon consell de guerra d'haver cobert aquesta il·legalitat, per ordre, cometent al seu torn el crim jurídic d'absoldre conscientment un culpable.»
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/10/l%E2%80%99afer-dreyfus-i-l%E2%80%99acusacio-de-zola/

dissabte, 28 de febrer del 2015

La Llibertat guiant el poble. Literatura Universal.

E. Delacroix. La Llibertat guiant el poble

Edu3.cat      
                                               

dimarts, 17 de febrer del 2015

Origen de la llengua catalana. Francesc Claramonte. 3r ESO.

Ací teniu un enllaç per ampliar informació sobre l'origen de la llengua catalana. Cliqueu per arribar-hi. Després aneu al punt 1 La formació de la llengua.

http://www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua/