dijous, 23 d’abril del 2015

dimecres, 15 d’abril del 2015

DIA DEL LLIBRE


El 23 d'abril, dia de Sant Jordi és la data en la qual la nostra cultura commemora l'escriptura. Des de fa uns quants anys al nostre centre realitzem una activitat per donar-hi el valor que es mereix.
Com ja sabeu l'activitat consisteix en un intercanvi de llibres entre tota la comunitat educativa. Per això i com cada any us demanen que participeu aportant-hi aquells llibres que no necessiteu o creieu que poden servir a algun altre lector.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Els bohemis i els dandis. Literatura Universal

Els bohemis i els dandis.

Els bohemis eren artistes que menaven una vida precària i desordenada, i creien estar deslligats de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burgesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excel·lència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat. Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès. Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint un autèntic marginat, d’existència tràgica, que tenia poc a veure amb la visió suavitzada donada per Henri Murger a la novel·la Scènes de la vie de bohème (1848). Als Països Catalans, l’aparició dels bohemis coincidí en bona part amb el Modernisme.

Els dandis eren homes que vestien amb gran elegància. Intel·ligents i inquiets representaven la modernitat del segle XIX. Es tractava d'un moviment (dandisme) que estigué immers en la critica a la societat burgesa. De fet, la posa en la manera de vestir i la seua sorna i ironia caldria considerar-la una mena de rebel·lia contra aquesta classe social. El moviment tingué vitalitat a les grans ciutats com París o Londres i des d'allí s'exportà cap a altres ciutats d'Europa. Hom considera que el dandisme començà a diluir-se a partir de la la Guerra francoprussiana (1870-71).