Etimologies paremiològiques

Us hem penjat a la part de DICCIONARIS un enllaç al blog ETIMOLOGIES PAREMIOLÒGIQUES on trobareu tal com diu en la presentació  un "recull de les etimologies i explicacions històriques que donen origen als diferents refranys i dites.

Valencianada 2016

VALENCIANADA

El nostre alumnat de 1r i 2n de Batxillerat ha participat en la Valencianada 2016. Una activitat organitzada per la xarxa 1entretants (http://1entretants.ning.com/) adreçada als joves que els ha de permetre saber localitzar qualsevol punt de la ciutat de València tot combinant els mitjans clàssics amb l'ús de les darreres tecnologies (internet mobile, geolocalització, codis QR...)
Es tracta d'una experència multidisciplinar en la qual han participat uns 1500 alumnes de tot el País Valencià.

Cliqueu-hi per veure les fotos i els videos penjats per l'alumnat.

http://websta.me/tag/VLCda16Bot%C3%A0nic

ÚS DE SER I ESTAR. Francesc Claramonte. 2n Batxillerat.

  Ser, estar, existir i trobar-se

S'han d'utilitzar correctament els verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), existir i trobar-se, sense confondre el significat que tenen en català. Ser  El verb ser (o ésser) té un sentit semblant a haver-hi (Hi ha la porta oberta és semblant a La porta és oberta: simple constatació d'un fet sense indicació de res més). Com a verb intransitiuindica, entre altres coses, presència en un lloc (significat locatiu, encara que sigui figurat) sense referència a durada (La mare és a la feina; El bolígraf és al calaix). Ara els professors són a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan]. La nostra biblioteca és en un espai de la Biblioteca Popular Montserrat Roig, situada just davant l'edifici [i no pas es troba ni està]. Les persones que participen en la videoconferència es veuen i parlen com si fossin a la mateixa sala [i no pas estiguessin]. Ha explicat que era a casa llegint un llibre quan va veure que els lladres entraven pel balcó [i no pas es trobava ni estava]. Aquests programes permeten que estudiants que són més enllà de les nostres fronteres no estiguin deslligats del país [i no pas es troben]. Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem]. Quan va amb el pronom hi vol dir 'ser en un lloc' (Avui no hi és, en Carles). [Al telèfon] Que hi és, la Maria [i no pas està]? T'han d'atendre bé perquè hi són per a això [i no pas estan ni hi estan]. Els descendents del difunt també hi seran presents [i no pas estaran presents ni hi estaran presents]. Com a verb copulatiu, indica una qualitat permanent o irreversible d'un subjecte animat i una qualitat tant permanent com transitòria d'un subjecte no animat (Aquest noi és malalt: ja va néixer així; Els carrers són molls). Aquest poble és ple d'artistes desconeguts [i no pas està]. El que és clar és que no cal el Ministeri de Cultura si les autonomies tenen competències en aquest camp [i no pas està]. Quan l'edifici sigui acabat, no hi haurà tants de problemes per a trobar-se [i no pas estigui nies trobi]. La major part dels que eren companys seus ara són casats [i no pas estan]. La passiva es forma amb el verb ser i no pas amb estar. Aquesta ONG és promoguda per diferents associacions sense finalitat de lucre [i no pas està promoguda]. Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi són incloses [i no pas estanni hi estan]. Estar Estar (i a vegades estar-se), de significat semblant a tenir i compostos, com mantenir, etc. (Tenen la porta tancada perquè volen estar tranquils és semblant a La porta està tancada perquè volen estar tranquils), també pot expressar presència en un lloc, estat, etc., però el seu significatprincipal no és pas locatiu, sinó de durada, 'fer aturada, romandre detingut' (Està massa estona tancada a l'habitació; Quant hi estaràs per a fer-ho?), i, com a extensió de la mateixa idea, significa'viure, residir' i 'treballar, tenir la feina' (en un lloc, cas en què pot prendre la forma estar-se). Aquest càrrec està sota les ordres del vicegerent [i no pas és]. Hem d'accedir als fòrums de discussió de la publicació si estan disponibles [i no pas es troben]. Ha d'acreditar que l'empresa concursant està al corrent del pagament de les obligacions fiscals[i no pas es troba]. Va estar [o Es va estar] cinc dies tancat a la feina en senyal de protesta per les hores extres que els obliguen a fer [i no pas Va ser]. Estaven asseguts mentre actuava la seva companya [i no pas Eren]. Va sovint a la gran ciutat, però s'està en un poble ['hi viu']. Ara té la primera feina: està a l'escola nova del seu barri ['hi treballa']. Un altre dels seus significats és 'plegar, haver acabat' (La Maria ja està; que no s'ha de confondre amb La Maria ja hi és). Ja ens veurem més tard perquè encara no estic ['no he acabat']. Indica, a més, una qualitat transitòria o reversible d'un subjecte animat. Avui estàs molt gandul: què et passa? No ha vingut perquè està malalta. Existir i trobar-se Per tal d'evitar un llenguatge artificiós, convé no abusar del verb existir, que vol dir 'tenir existència, ésser real' (La persona que busques no existeix), fent-lo servir en comptes d'haver-hi, més usual, o altres verbs. A l'autor li sembla que hi ha un buit que s'ha d'emplenar [i no pas existeix]. Vol saber si hi ha cap diferència entre voluntat i possibilitat [i no pas existeix]. Això pot semblar un nou missatge messiànic, com tants d'altres n'hi ha hagut [i no pas han existit]. No s'ha de recórrer al verb trobar-se quan es dubta de la correcció d'estar, ser o haver-hi en un context determinat, malgrat que alguna vegada pot equivaler a algun d'aquests verbs. A més, sovint es fa servir artificiosament el verb trobar-se en casos en què seria molt més senzill i genuí posar-hi un altre verb conjugat. Entre els fins que tenim hi ha l'organització de cursos [i no pas es troba]. Entorn de l'altar també hi havia les imatges de diversos déus [i no pas es trobaven]. Aquest període de la literatura era / estava recollit en edicions de diversos volums [i no pases trobava]. Es queixava que li van telefonar quan dinava [i no pas es trobava dinant]. No s'ha d'obrir la màquina quan funciona [i no pas es troba en funcionament]. Aquests dies el servei va molt carregat [i no pas es troba sota molta càrrega].

La figura de Ramon Llull. 3r ESO

Documental sobre la figura de Ramon Llull

     

Proposta de lectura de l'Ocell de foc. Francesc Claramonte. 3r ESO C

Heus ací una proposta de lectura sobre la novel·la de l'Emili Teixidor L'ocell de foc. Recordeu però que treballar aquesta proposta és complementari a la lectura del text.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/ocell/