divendres, 6 d’octubre del 2017

Aloma de Mercè Rodoreda. 4t ESO.

Us deixe l'estudi que va fer Ferran Gadea: Mercè Rodoreda Perfils d'una narrativa per al dossier El gust per la lectura. A més d'un enllaç al lloc web dels Escriptors en llengua catalana on podreu trobar informació sobre l'autora i la seua obra.


Aloma

Obra primerenca, és la més personal de les novel·les de l’autora. Sota el format de la novel·la psicològica, acull una història d’amor frustrada entre una noia jove i un home ja madur. La projecció de trets biogràfics és evident. Rodoreda, que se sent hereva i continuadora d’una tradició, cerca el nom de la protagonista entre els personatges creats per Ramon Llull:“Es diu Aloma per capriciosa imposició d’un vell oncle que tenia gran ascendent en la família… L’oncle, home metòdic, que dormia amb casquet i entaforava els peus en unes grans plantofes i parlava de Prim com el parent més pròxim, llegia Llull en havent sopat”[...]
    Aloma inaugura la carrera i, també, l’estil de la Rodoreda. Emergeixen uns elements que mantindrà com a constants al llarg de la seva obra, si més no, fins a Mirall trencat: focalització de l’acció entorn d’una heroïna, dibuix d’una trama sentimental de regust amarg, fons de projeccions més o menys biogràfiques, conflictivitat de les relacions entre home i dona, i ús de les tècniques genuïnes de la novel·la psicològica.
La novel·la desenvolupa un argument basat en la vida d’una noia al llarg d’un any, un temps que projecta el final de l’adolescència. Tot seguint les tècniques renovadores, el temps no va pas pautat per la successió dels dies sinó que és al·ludit per la rotació de les estacions i per la vida de les flors[... ]. La novel·la cobreix un cicle natural, de primavera a hivern, un any en el qual una referència vaga permet situar amb una certa precisió la cronologia: "una mica més enllà es van posar a parlar dels fets d’octubre", dada que ens situa en la primavera següent, és a dir, l’any 1935. Fidel al format de la novel·la psicològica, el temps ve determinat per les sensacions, per les vivències, motiu pel qual no segueix l’itinerari dels mesos sinó el laberint de les emocions i els sentiments, sovint ferits, estratègia afavorida per l’estructura fragmentada del relat. Sense títols ni epígrafs (una constant en les obres posteriors), l’autora conta tot allò significatiu; mai el recompte de les vides, sinó l’anàlisi de les vivències.
    La trama transcorre a Barcelona, en el barri de Sant Gervasi, ben conegut per l’autora: “Anava carrera avall respirant l’aire perfumat de terra humida dels jardins petits de Sant Gervasi”. De tant en tant es fan escapades a d’altres racons de la ciutat –la plaça Catalunya, el Moll, el Tibidabo…–, espais menors, que fixen la maqueta narrativa conjuntament amb els centrals: la casa i, per damunt de tot, el jardí. Es tracta d’un esquema potencial, molt ampliat a Mirall trencat. Com la mateixa Rodoreda, a la protagonista… “l’esgarrifava imaginar-se vivint en un pis sense jardí”, indret, segons confessió, de la felicitat: “Potser només sóc feliç quan estic en el meu jardí, mirant les estrelles”. Quan es veuran obligats a desprendre’s de la casa, la veu narrativa adverteix que …”el jardí seria el que més li faria pena d’haver de deixar”.
  Aloma tipifica les pors i els neguits de l’adolescència. Un segment vital bastit damunt contradiccions i neguits. Si per una banda cerca la solitud [...], per altra banda manifesta la voluntat de ser admirada [...] i de ser estimada [...].
    La descoberta de l’amor arriba a la protagonista amb dolor. La seva és una relació nefasta, plena d’egoisme, que la farà sentir-se enganyada i n’augmentarà el sentiment de solitud. D’aquí que la lectura de la novel·la, a partir de la nit de Sant Joan, desprengui una sensació de tristor. Potser aquest és el mot més reiterat; si més no, l’adjectiu que amb més freqüència acompanya les cases. Aquesta visió ve determinada per la relació home/dona i la narradora perfila esquemes que mantindrà en tot el cicle novel·lístic: la contraposició entre dones fortes, d’aparença fràgil, i homes covards, sovint mesquins [...]. La covardia de Joan, incapaç de recuperar l’anell regalat a Coral, contrasta amb l’empenta d’Aloma, que se li enfronta i li reclama la joia; la incapacitat de Robert per ser sincer amb Aloma i confessar els compromisos que el lliguen a Amèrica és ben contrària a la decisió d’Aloma de tirar endavant l’embaràs i silenciar el nom d’aquell que li ha fet la criatura. Una conclusió anunciada a la primera frase de la novel·la “l’amor em fa fàstic!” és vinculada, també, al fet que l’única referència literària sigui la novel·la de C. A. Jordana Una mena d’amor, angle marginal de l’estimació, ubicat a les antípodes de l’ideal somniat per Aloma. El resultat és igual d’insatisfactori, “car les il·lusions duren poc” i fan concloure a la protagonista que no estimaria mai més ningú.[...]
    El text empra la fórmula del narrador omniscient; omniscient, però selectiu. Tanmateix, l’alternança de l’estil directe i l’indirecte, l’ús reiterat de la fragmentació, la concentració de l’interès narratiu en una sola figura i el fet de projectar en veu alta el pensament de la protagonista alhora que s’analitza la roda dels sentiments, allunya el relat de les tècniques consagrades pel vuit-cents. I dissenya una escriptura que sovint adquireix trets de prosa poètica.


Extret i modificat de F. Gadea: El gust per la lectura. Mercè Rodoreda. Perfils d'una narrativa.


Enllaç: Escriptors en llengua catalana. Mercè Rodoreda.